Guerra indo-pakistanesa de 1971

Infotaula de conflicte militarGuerra indo-pakistanesa de 1971
Guerres i conflictes indo-pakistanesos i
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Mapa amb les estimacions de les unitats implicades en la guerra d'alliberament de Bangla Desh. Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data3–16 de desembre de 1971 (tretze dies)
LlocFrontera entre l'Índia i Bangladesh Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de l'Índia[1][2][3]
Eastern front:
Surrender of East Pakistan military command
Front Occidental:
Alto el foc unilateral[4]
ConseqüènciaPakistani Instrument of Surrender (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsÍndia i Pakistan Modifica el valor a Wikidata

La guerra indo-pakistanesa de 1971 va ser un enfrontament militar entre les forces Mitro Bahini de l'Índia i el Pakistan que va tenir lloc durant la Guerra d'Alliberament de Bangladesh al Pakistan Oriental des del 3 de desembre de 1971 fins a la caiguda de Dacca (Dhaka) el 16 de desembre de 1971. La guerra va començar amb els atacs aeris preventius de l'Operació Chengiz Khan contra 11 estacions aèries índies, la qual cosa va provocar l'inici de les hostilitats amb el Pakistan i l'entrada de l'Índia en la guerra per la independència del Pakistan Oriental del costat de les forces nacionalistes bengalís (Mukti Bahini). Amb una durada de només tretze dies, és una de les guerres més curtes de la història.[5][6] En el procés, també es va convertir en part de la Guerra d'Alliberament de Bangladesh, que va durar nou mesos.

Durant la guerra, els exèrcits indi i pakistanès es van enfrontar simultàniament en els fronts oriental i occidental; la guerra va acabar després que el Comandament Oriental de l'exèrcit pakistanès signés l'Instrument de Rendició[7][8] el 16 de desembre de 1971 en Dhaka, marcant la formació del Pakistan Oriental com la nova nació de Bangladesh. Oficialment, el Pakistan Oriental havia demanat abans la seva secessió del Pakistan el 26 de març de 1971. Aproximadament entre 90.000[9] i 93.000 militars pakistanesos van ser fets presoners per l'exèrcit indi, entre els quals es trobaven entre 79.676 i 81.000 uniformats de les Forces Armades del Pakistan, inclosos alguns soldats bengalís que havien romàs lleials al Pakistan.[9][10][11] Els 10.324 a 12.500 presoners restants eren civils, familiars dels militars o col·laboradors (Razakars).[9][12][13][14]

Es calcula que els membres de l'exèrcit pakistanès i les milícies islamistes pro pakistanesos que el secundaven van matar a entre 300.000 i 3.000.000 de civils a Bangladesh.[15][16][17][18][19] A conseqüència del conflicte, entre vuit i deu milions de persones més van fugir del país per a buscar refugi a l'Índia.[20]

Durant la guerra d'independència de Bangladesh de 1971, els membres de l'exèrcit pakistanès i les milícies islamistes propakistaneses anomenades Razakars van violar a entre 200.000 i 400.000 dones i nenes bangladeshianes en una campanya sistemàtica de violacions genocides.[21][22][23]

  1. Lyon, Peter. Conflict between India and Pakistan: An Encyclopedia. ABC-CLIO, 2008, p. 166. ISBN 978-1-57607-712-2. «India's decisive victory over Pakistan in the 1971 war and emergence of independent Bangladesh dramatically transformed the power balance of South Asia» 
  2. Kemp, Geoffrey. The East Moves West India, China, and Asia's Growing Presence in the Middle East. Brookings Institution Press, 2010, p. 52. ISBN 978-0-8157-0388-4. «However, India's decisive victory over Pakistan in 1971 led the Shah to pursue closer relations with India» 
  3. Byman, Daniel. Deadly connections: States that Sponsor Terrorism. Cambridge University Press, 2005, p. 159. ISBN 978-0-521-83973-0. «India's decisive victory in 1971 led to the signing of the Simla Agreement in 1972» 
  4. «Indian Air Force. Squadron 5, Tuskers». [Consulta: 20 octubre 2009].
  5. «India: Easy Victory, Uneasy Peace». Time. 1971-12-27. 
  6. «World's shortest war lasted for only 45 minutes». Pravda, 10-03-2007.
  7. Azhar, M. u. R., Masood, S., & Malek, N. M. (2018). Conflict and Development: A case study of East Pakistan Crisis, 1971 International Journal of Research and Innovation in Social Science], 2(9).
  8. «1971 War: 'I will give you 30 minutes'». Arxivat de l'original el 6 desembre 2010. [Consulta: 14 abril 2011].
  9. 9,0 9,1 9,2 Orton, Anna. India's Borderland Disputes: China, Pakistan, Bangladesh, and Nepal. Epitome Books, 2010, p. 117. ISBN 9789380297156 [Consulta: 10 març 2016]. 
  10. Burke, S. M. Mainsprings of Indian and Pakistani Foreign Policies – S. M. Burke, 1974. ISBN 9780816607204 [Consulta: 27 juliol 2012]. 
  11. Bose, Sarmila «The question of genocide and the quest for justice in the 1971 war». Journal of Genocide Research, 13, 4, novembre 2011, pàg. 398. Arxivat de l'original el 2017-10-10. DOI: 10.1080/14623528.2011.625750 [Consulta: 18 juliol 2021]. Arxivat 2017-10-10 a Wayback Machine.
  12. «Jamaat claims denied by evidence». THE DAILY STAR, 28-02-2008 [Consulta: 10 març 2016].
  13. Haqqani, Hussain. Pakistan: Between Mosque and Military. United Book Press, 2005. ISBN 978-0-87003-214-1. , Chapter 3, p. 87.
  14. Burke, Samuel Martin. Mainsprings of Indian and Pakistani Foreign Policies. University of Minnesota Press, 1974, p. 216. ISBN 978-0-8166-5714-8. 
  15. Alston, Margaret. Women and Climate Change in Bangladesh. Routledge, 2015, p. 40. ISBN 9781317684862 [Consulta: 8 març 2016]. 
  16. Totten, Samuel. Plight and Fate of Women During and Following Genocide. Transaction Publishers, 2012, p. 55. ISBN 9781412847599 [Consulta: 8 març 2016]. 
  17. Myers, David G. Exploring Social Psychology 4E. Tata McGraw-Hill Education, 2004, p. 269. ISBN 9780070700628 [Consulta: 8 març 2016]. 
  18. Consulate (Dacca) Cable, Sitrep: Army Terror Campaign Continues in Dacca; Evidence Military Faces Some Difficulties Elsewhere, 31 March 1971, Confidential, 3 pp.
  19. Kennedy, Senator Edward, "Crisis in South Asia – A report to the Subcommittee investigating the Problem of Refugees and Their Settlement, Submitted to U.S. Senate Judiciary Committee", 1 November 1971, U.S. Govt. Press, page 66. Sen. Kennedy wrote, "Field reports to the U.S. Government, countless eye-witness journalistic accounts, reports of International agencies such as World Bank and additional information available to the subcommittee document the reign of terror which grips East Bengal (East Pakistan). Hardest hit have been members of the Hindu community who have been robbed of their lands and shops, systematically slaughtered, and in some places, painted with yellow patches marked 'H'. All of this has been officially sanctioned, ordered and implemented under martial law from Islamabad."
  20. Rummel, Rudolph J., "Statistics of Democide: Genocide and Mass Murder Since 1900", ISBN 3-8258-4010-7, Chapter 8, Table 8.2 Pakistan Genocide in Bangladesh Estimates, Sources, and Calculations: lowest estimate 2 million claimed by Pakistan (reported by Aziz, Qutubuddin. Blood and tears Karachi: United Press of Pakistan, 1974. pp. 74, 226), some other sources used by Rummel suggest a figure of between 8 and 10 million with one (Johnson, B. L. C. Bangladesh. New York: Barnes & Noble, 1975. pp. 73, 75) that "could have been" 12 million.
  21. Sharlach, Lisa «Rape as Genocide: Bangladesh, the Former Yugoslavia, and Rwanda». New Political Science, 22, 1, 2000, pàg. (89–102), 92–93. DOI: 10.1080/713687893.
  22. Sajjad, Tazreena. «The Post-Genocidal Period and its Impact on Women». A: Plight and Fate of Women During and Following Genocide. Reprint. Transaction, 2012, p. 225. ISBN 978-1-4128-4759-9. Ghadbian, Najib. «Political Islam: Inclusion or violence?». A: Violence and Politics: Globalization's Paradox. Routledge, 2002, p. 111. ISBN 978-0-415-93111-3. 
  23. Mookherjee, Nayanika. «Mass rape and the inscription of gendered and racial domination during the Bangladesh War of 1971». A: Rape in Wartime. Palgrave Macmillan, 2012, p. 68. ISBN 978-0-230-36399-1. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search